Repte 4 - L'aprofitament de les eines digitals. (Reflexió final)

Factors que comporten les bretxes digitals.

En la societat actual existeix part de la població susceptible a estratificació digital per desconeixement tecnològic.

Si fem una anàlisi dels factors que comporten aquestes escletxes digitals hem vist com en l'ús i l'aprofitament s'ha fet més èmfasi en les diferències generacionals, és a dir, població major de cinquanta-cinc anys amb desconeixement de les TIC per ser de l'era analògica i, el factor socioeconòmic en moltes famílies amb baix poder adquisitiu perquè no tenen dispositius dificultant l'accés a la tecnologia. (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2023)

Tot i això, Ortoll (2021) ens fa una petita mostra dels factors de gènere que determinen les competències digitals tot i que fa més èmfasi en l'entorn socioeconòmic abans esmentat.

En els rols de lideratge en l'àmbit digital existeix un biaix de gènere que afecta la participació de les dones en el sector tecnològic com a resultat d'una barrera econòmica cultural, estructural i social amb mirada androgènica que comporten:

• Desigualtats educatives, les dones tenen menys accés a formació universitària en tecnologia, ciència, enginyeria, limitant l'oportunitat de feina que esdevenen en una manca de referents femenins que desincentiva les joves estudiar en aquest sector. (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2021)

Col·lectius inclosos en aquesta bretxa digital.

Collado (2021) ens esmenta a diversos col·lectius susceptibles a l'analfabetisme digital com ara, ètnia gitana (fracàs escolar) i immigrants (no conèixer l'idioma).

Tanmateix, com és l'actuació de l'administració enfront d'aquests col·lectius?

El més crucial és fer èmfasi en la formació en diversitat cultural entre els treballadors de l'administració perquè, en molts casos aquests col·lectius es troben respostes estigmatitzants i amb prejudicis arrelats que poden portar a la discriminació institucional. (Ministerio de Igualdad, 2020:15)

Tot i això, segons una anàlisi del Ministerio de Igualdad (2020) la majoria de les persones d'ètnia gitana han estat discriminades de manera estructural perquè aquestes han estat marcades pel factor socioeconòmic i el nivell d'estudis. (p.88)

Els nadius digitals vs. els immigrants digitals.

Tal com s'ha esmentat abans, les diferències generacionals provoquen aquesta bretxa digital en els majors de cinquanta-cinc anys pel desconeixement tecnològic.

Quan els "nadius digitals" són definits per Prensky com a la generació d'infantesa que tenen facilitat per a treballar en el funcionament bàsic dels dispositius i en eines digitals que formen part del seu entorn. (videojocs, xarxes socials (...)

Tanmateix, tenen les mateixes dificultats que les generacions anteriors (immigrants digitals) perquè han d'entendre i aprendre dins del marc dels programes educatius "ecosistema educatiu" que formin part del seu imaginari per ser capaços de tenir un discurs teòric relacional i crític menys vinculat a aquest ús bàsic i més relacionat amb l'evolució de la tecnologia segura. (Adell, 2015)

Què es necessita per ser competent en la societat digital actual?

Vuorikari i Punie (2022) ens planteja en l'eina Digcom, 2.2. diferenciades en cinc dimensions que contribueix al desenvolupament del coneixement tecnològic:

• Informació i alfabetització en dades avaluant l'autenticitat.
• Comunicació i col·laboració xarxes socials i gestió de la identitat digital. (correu electrònic, WorkSpace)
• Creació de contingut digital eines audiovisuals, com l'edició de vídeos i fotografies.
• Seguretat digital, comprendre les qüestions relatives al benestar digital.
• Resolució de problemes, identificar les necessitats de formació desenvolupant habilitats addicionals, amb creativitat i esperit crític. (p.12-14)

Casacuberta (2021) ens defineix la capacitació digital com el camí tecnològic per arribar a tota la població en la societat actual, és a dir, incloure'ls de manera que aquestes eines digitals siguin un instrument per la implementació i accés recollit en un PLE.

Què és el PLE?

Un PLE és el que defineix la nostra competència digital, com fem ús de la tecnologia, fa referència al que hem après del nostre entorn i, aquest el configurem en eines, continguts, i relacions interactives a través de les xarxes socials, "participació comunitària" (...) (Adell et al., 2010:11) segons les nostres necessitats formant una "identitat digital" que té a veure de quina manera ens presentem, ens veuen i ens relacionem en la comunitat digital. (Ortoll, 2022)

El dinamitzador social digital en el context de l'educació social.

L'objectiu d'un dinamitzador social digital és promoure les competències en les TIC de la ciutadania i fomentar la participació comunitària, en aquest context la professionalització d'aquest és un tema rellevant i emergent, sobretot en un món cada vegada més connectat digitalment, així mateix, implica formació i especialització en les TIC per reduir les escletxes digitals. (Fundació Ferrer i Guàrdia, 2023)

En aquest sentit, el dinamitzador social digital, té la intencionalitat de saber fer dins de l'espai tecnològic tenint la funció pedagògica de proporcionar al subjecte un suport integral i personalitzat a través de la promoció cultural i, el foment del benestar social d'aquest traduït en projectes comunitaris. (Martínez i Forés, 2012:100)

Per tant, si partim de la base que l'educació és quelcom paradoxal i com a educadores hem de tenir la intencionalitat de fer, el dinamitzador social digital duu a terme una acció educativa o en altres paraules, el que hem descrit és l'acció d'una educadora social amb coneixements TIC. (ASSEDES, 2007:25)

Resumint, és necessària la reivindicació de la professionalitat de la dinamitzadora social digital traduïdes en formació universitària pròpia. (Oliveras, 2018:00:01:52)

Tot/es els dinamitzador/es socials digitals han de ser educador/es socials?

Segons Oliveras (2018) el dinamitzador és una figura rellevant i, s'ha de reconèixer la seva identitat professional, però es dilueix en el paper funcional de l'educador social que com aquest té la funció educativa de transmetre promoció cultural al subjecte perquè aquest canviï la seva realitat individual, i sociocultural de la millor manera possible.

Per tant, s'ha de considerar aquesta identitat professional del dinamitzador amb formació pròpia perquè també contribueix tecnològicament de manera significativa a la millora de la qualitat de vida de les persones i les comunitats.

Si bé, es dona la mà amb l'educadora social té un paper multifacètic que abasta des de l'educació fins a la transformació social i la inclusió digital, és un "facilitador d'espais tecnològics" on es fomenta la cohesió social i la participació comunitària. (00:00:12)

En conclusió, tots els educadors socials haurien de tenir competències TIC i el dinamitzador social digital la seva competència universitària que esdevingui en una identitat professional pròpia, utilitzant les tecnologies digitals per crear un espai de participació, aprenentatge i desenvolupament col·lectiu. (Oliveras, 2018:00:01:50)

Tota la informació està inclosa en la bibliografia (Repte-4)