Repte 2 - Assentant conceptes per la pràctica!!! 

Bretxes digitals

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia (2023) ens descriuen l'existència de bretxes digitals que esdevenen en l'estratificació social i/o desigualtats respecte a:

L'accés – sense disponibilitat digital, són aquelles persones que no tenen connexió d'internet ni programari, ni dispositius.

L'ús – molta gent sobretot major de cinquanta anys que no fan ús de les eines digitals.

L'aprofitament – no només tenir coneixements de les TIC sinó desenvolupament de les competències digitals. (p.13)

L'accés igualitari - les desigualtats per gènere, com ara, l'accés a la tecnologia i la participació de dones en carreres de ciències, enginyeria, matemàtiques i, en rols de lideratge en l'àmbit digital, en major percentatge d'homes com a resultat d'una barrera econòmica cultural i estructural en la societat amb mirada androgènica. (Oxfam, 2023)

Per tant, per augmentar el capital cultural d'aquests col·lectius (edat i gènere) i poder fer suport a l'entorn social de tots els individus (Gómez i Panadero, 2023a:18) minimitzant aquestes bretxes, serien:

Invertir en infraestructures de connectivitat - de manera que pugui arribar a més població possible.

Formació digital en escoles - de manera equitativa i igualitària que potencií l'accés a les TIC de les alumnes.

Formació digital en casals de barri - que siguin gratuïts i inclusius per fomentar la creació d'espais amb contingut digital disponible perquè totes les persones hi puguin participar sobretot, pels majors de cinquanta anys per augmentar el seu capital cultural en aquest col·lectiu. (aquests espais es pot treballar de manera col·laborativa amb empreses privades.

Fomentar la participació igualitària i equitativa en educació - activitats en escoles de primària i secundària per fomentar la participació sobretot de noies per accedir-hi a carreres de ciències i tecnologia com ara, donar-los referents femenins per conèixer-les i poder potenciar-les en aquesta direcció acadèmica.

Per tant, és molt rellevant abordar aquestes desigualtats digitals per part de les administracions públiques amb més polítiques igualitàries que garanteixen l'accés, traduïdes en oferir més formació digital a col·lectius amb més vulnerabilitat i promoure la participació inclusiva, igualitària i equitativa en la societat digital. (Oxfam, 2023)

Tot i això, l'administració predica amb l'exemple?

L'administració pública té a través de plans com ara, Plan Digital-2025 (2020) basats en les desigualtats digitals a través dels diferents col·lectius que ens apunta la Fundació Ferrer i Guàrdia, estratègies per reduir aquestes bretxes com ara, la connectivitat en llocs rurals on no arriba la xarxa informàtica per fomentar les competències digitals en tota la població.

Com diu Casacuberta (2021) l'objectiu de la capacitació digital és arribar a tota la població i la veritable inclusió ha d'incorporar els aspectes instrumentals (implementació, equip informàtic, xarxes d'internet) com els de contingut (recerca d'informació, competències en les TIC) perquè és clau per la igualtat d'oportunitats l'alfabetització digital contribuint a la inclusió laboral amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial que contribueixen a l'eficiència energètica impulsant les ciutats intel·ligents.

Ara bé, des del Plan Digital-2025 (2020) ens mostra la dificultat d'arribar-hi als llocs rurals augmentant aquestes diferències digitals per no tenir la part instrumental i per ens la part de contingut. (p. 14)

D'altra banda, existeix una altra iniciativa des del govern com és Educa en Digital per fomentar l'accés i les competències digitals en joves estudiants, ara bé, el col·lectiu més vulnerable com ara, els majors de cinquanta anys no es veu cap estratègia per part de l'administració pública, que els ampliï el seu capital cultural abans esmentat, per tant, no actua de manera igualitària, augmentant aquesta bretxa digital tant en poblacions rurals on la infraestructura és de difícil accés i, en el col·lectiu més gran (cinquanta anys) que segueix en la vida laboral.  (Ministeri d'educació, 2021)

Segons les dades de la mateixa fundació, per part de l'administració existeix una manca d'oportunitats per aquells ciutadans que no té competències digitals, és a dir, existeix una desigualtat digital per les persones que són més vulnerables i no accedeixen a l'administració digital per la manca d'aquestes habilitats, sobretot, pels tràmits de prestacions, fent més àmplia aquesta desigualtat perquè aquesta manca és un dels motius pels quals necessiten més assesorament. (Gómez i Panadero, 2023b:06)

Quina seria la nostra funció com a educadora per minimitzar aquestes bretxes?

Segons l'Assedes (2000) la nostra funció seria la incorporació del subjecte a la diversitat de les xarxes socials com a promoció cultural, donar obertura a noves possibilitats al subjecte per la millora de la seva realitat, ara bé, aquesta promoció es pot traduir en ampliació del capital cultural del subjecte en habilitació d'eines digitals com ara, cursos i/o estudis de les TIC per a joves i majors de cinquanta anys, així com, les persones vulnerables sense capacitat digital que no poden accedir-hi a tràmits des de l'administració.

Per tant, el nostre paper és rellevant per minimitzar aquestes bretxes proporcionant al subjecte l'accés i donant-los les habilitats i/o competències TIC fomentant la inclusió digital. (p. 35)

Què és l'eina DigCom 2.2.?

És la que descriu les competències digitals que són adients en la societat actual. D'una banda, potenciarien l'alfabetització digital que dona competències pel que fa a la resolució de problemes, recerca d'informació, alfabetització mediàtica com ara, els continguts mediàtics, reflectint les necessitats digitals als individus, els hi facilita la comunicació síncrona i, els hi fomenta l'avaluació i el desenvolupament de competències digitals, tenint en compte la seguretat com a protecció de dades, la prevenció del ciberassetjament i la seguretat d'informació en línia.

D'altra banda, tot i que es té en compte l'ètica com a part equitativa entre els ciutadans, es limiten pel control de les decisions acabant sent una avaluació controvertida perquè és més homogènia i no mira la particularitat de cada individu, per no diferenciar els seus contextos socioculturals, per tant, pot crear una desigualtat i ampliació de la bretxa digital per no tenir-ne accés a la tecnologia i/o oportunitats d'aprenentatges adients.

Tanmateix, és una eina rellevant per promoure les competències digitals i augmentar el capital cultural en els diferents contextos educatius i laborals. (Vuorikari i Kluzer, 2022:64 i 82)

Tota la informació està inclosa en la bibliografia (Repte-2)